Sou a: Inici / Notícies / El 14 de gener de 2013, la ela geminada va fer cent anys: el 14 de gener de 1913 foren aprovades, pel plenari de l'IEC, les Normes Ortogràfiques de la llengua catalana

El 14 de gener de 2013, la ela geminada va fer cent anys: el 14 de gener de 1913 foren aprovades, pel plenari de l'IEC, les Normes Ortogràfiques de la llengua catalana

per Marc Antoni Malagarriga i Picas darrera modificació 24/01/2013 14:57
La ela geminada, el signe més genuí de la nostra llengua, va néixer de bracet amb les Normes Ortogràfiques, que foren aprovades per les quatre cinquenes parts dels membres votants de l'Institut i publicades, com a anònimes, el 24 de gener de 1913 amb la signatura de dinou dels vint membres que aleshores tenia l'Institut d'Estudis Catalans.
El 14 de gener de 2013, la ela geminada va fer cent anys: el 14 de gener de 1913 foren aprovades, pel plenari de l'IEC, les Normes Ortogràfiques de la llengua catalana

·0·l·l·0·0·1·0·0· 14 de gener de 1913 · Cent Anys de la Ela Geminada

En relació a aquest esdeveniment, transcrivim dos paràgrafs significatius del treball de recerca «Les set redaccions de les "Normes ortogràfiques" de l'Institut d'Estudis Catalans» publicat el 1985 per Mila Segarra, membre de la Secció Filològica de l'IEC, als «ESTUDIS DE LLENGUA I LITERATURA CATALANES/X | MISCEL·LÀNIA ANTONI M. BADIA I MARGARIT 2», editada per un gruix eminent d'institucions: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Anglo-Catalan Society, Associazione Italiana di Studi Catalani, North America Catalan Society, Fundació Congrés de Cultura CatalanaPublicacions de l'Abadia de Montserrat.

 

Pàgina 193:

«A part d'això que acabo d'exposar, l'única cosa que se sap amb certesa és que les Normes foren aprovades per les quatre cinquenes parts dels membres votants de l'Institut i publicades, com a anònimes, el 24 de gener de 1913 amb la signatura de dinou dels vint membres que aleshores tenia l'Institut.[*]»

[*] Els membres sotasignants eren els tres presidents de les tres seccions (Antoni Rubió i Lluch, president de la secció Històrico-arqueològica i també president de torn de l'Institut, Antoni M.ª Alcover, president de la Secció Filològica, i Miquel A. Fargas, president de la Secció de Ciències) i els membres Jaume Massó i Torrents, Josep M.ª Bofill, Joaquim Miret i Sans, Lluís Segalà, Frederic Clascar, E. Terradas, Eugeni d'Ors, Josep Carner, Josep Pijoan, Pere Coromines, Pompeu Fabra, Josep Puig i Cadafalch, Miquel S. Oliver, Ramon Turró, August Pi i Sunyer, Guillem M.ª de Brocà. Hi mancava Àngel Guimerà que havia entrat, com a numerari, a l'Institut l'any 1911 i formava part de la Secció Filològica. Moll dóna notícia sobre la incompareixença de Guimerà a les sessions de la Filològica (cf. Un home, pàg. 90).

Pàgina 194:

«Del desembre de 1911 en què Fabra envià a Josep Carner, secretari de la Secció Filològica, la primera redacció i el 14 de gener de 1913 en què foren aprovades les Normes hi ha un espai de temps massa llarg –més d'un any– per a suposar que la discussió d'aquest segon text, que, d'altra banda, no sabem quan va tenir lloc, va sorgir la versió definitiva de les Normes.»

Aquí teniu digitalitzades les pàgines més significatives en relació a la «L·L» d'aquesta publicació, una mica difícil de localizar.